COVIB. Col·legi Oficial de veterinaris de les Illes Balears
Catalan  Castellano

Col·legi Oficial de Veterinaris
de les Illes Balears
 

Ha olvidado su clave?
Inici | Col·legi | Formació | Identificació Animal | Salut Pública | Activitat Col·legial | Enllaços | Revista Col·legial | Forum | Contacte
PREGUNTES MÉS FREQÜENTS


ZOONOSIS
I. Què és una zoonosis?    Abrir / Cerrar
Una zoonosis és una malaltia que es pot transmetre des dels animals vertebrats a les persones. La paraula deriva del grec zoon (animal) y nosos (malaltia). En general es tracta de malalties que existeixen normalment a altres animals vertebrats, però també afecten a les persones.
II. Quina importància tenen?    Abrir / Cerrar
Principalment dos:
   - Econòmica ( a nivell animal i a les persones)
   - Salut pública ( sanitàries i socials)
III. Quins són els factors què condicionen les zoonosis?    Abrir / Cerrar
    1- Modificacions a l’ explotació animal.
    2- Alteracions del medi ambient.
    3- Popularitat de determinades espècies.
    4- Desenvolupament tecnològic.
    5- Malalties emergents.
    6- Turisme
IV. Qui realitza la detecció?    Abrir / Cerrar
La detecció de les zoonosis es du a terme per part d’ un veterinari. Aquest professional sempre ha tingut un paper molt important a la salut i el benestar animal, fet que ha conduït a la millora de la qualitat de vida.
El nostre compromís com a veterinaris es vetllar per la salut dels animals, cercant també el benefici del home. Per a resoldre el problema de les malalties zoonòsiques és necessari una estreta col•laboració entre el sector sanitari, els metges veterinaris i la societat civil..
A pesar del risc per a la nostra salut que pot significar tenir un animal a casa, és ben cert que amb prevenció, educació, informació i amb visites regulars a un professional veterinari, no ens hem de preocupar. Per a que l’ experiència de compartir la nostra convivència amb un ca, un moix, un hàmster o qualsevol altre animal no sigui perillós, resulta essencial vacunar i desparasitar als nostres animals i que sapiguem com actuar de cara a determinats símptomes.
V. Quines són les zoonosis més importants?    Abrir / Cerrar
Zoonosis a Cans i Moixos:
Sistèmiques:
Leptospira, Leishmània, Dirofilària, Pseudomones, Babèsia, Toxoplasma, Ehrlichiosis, Ricketsiasis, Lyme
Digestives:
Giàrdia, Dipylidium, Cisticercosis, Hidatidosis, Àscaris, Ancylostoma, Trichuris, Strongyloides, Coccidiosis
Dèrmiques:
Dermatofits, Sarna sarcòptica,Sarna demodècica, Cheyletiellosis.

Zoonosis a Èquids:
Sistèmiques:
Leptospira, Influenza, Lyme, Westv Nile, Muermo equí.
Digestives:
Àscaris, Strongylos, Giàrdia
Dèrmiques:
Dermatofits, Sarna sarcòptica, Sarna demodècica.

Zoonosis a Espècies Exòtiques:
Sistèmiques:
Leptospira, Pseudomones, Diofilària, E. cuniculi, Clamydophila
Primates:
Herpesvirus B, Tueberculosis.
Digestives:
Giàrdia, Ancylostoma, Àscaris, Strongyloides, Coccidis, Trichuris
Dèrmiques::
Dermatofits, Sarna sarcòptica, Psoroptes cuniculi, Cheyletiellosis.
VI. Com és poden prevenir?   Abrir / Cerrar
Per prevenir les zoonosis hem de fer feina en tres grans pilars:
  • Promoció: Educació en salut de la població i formació dels professionals implicats.
  • Vigilància: introduir sistemes de vigilància epidemiològica que ens permetin conèixer l’estat real d’aquestes malalties en tot moment.
  • Protegir: establir accions destinades a lluitar contra aquestes malalties i prevenir la seva aparició.

VII. Fitxes de zoonosis més importants   Abrir / Cerrar
Leishmània:   Abrir / Cerrar
Malaltia provocada per un paràsit ( Leishmània). Envaïx els diferents òrgans del ca provocant lesions de diversa consideració, fins a provocar la mort. La sintomatologia clínica és molt variada: lesions a la pell, lesions a les articulacions, problemes a nivell renal quan la malaltia està bastant avançada.
El paràsit es transmet a través de la picadura d’ un mosquit anomenat phlebotom. Els cans no transmeten directament la leishmaniosis a les persones: només es transmet a través del mosquit. Només aquelles persones amb un sistema immunitari molt dèbil poden contreure directament aquesta malaltia. No existeix cap perill de contagi si tenim un ca malalt a casa si no hi ha phlebotoms al mitjà.
Toxoplamosis:    Abrir / Cerrar
Malaltia produïda per un protozoo: Toxoplasma gondii. L'hoste d'aquest paràsit és el moix. La majoria dels moixos no són portadors del paràsit. L'ésser humà pot ser víctima de la toxoplasmosis quan s'ingereixen carn crua o poc cuinada ( sobretot carn de porc i d'anyell), d'animals que estan infestats pel paràsit. El menjar també pot estar infectat per femtes de moix o de rosegador: és molt important mantenir les adequades pautes d'higiene, eliminant les femtes diàriament. Les embarassades han de prestar especial atenció si conviuen amb un moix ja que la transmissió de la toxoplasmosis per mitjà de la placenta de la mare al fetus deriva en la toxoplasmosis congènita. Els efectes que produeix la toxoplasmosis al fetus són:
  • ceguesa.
  • danys de caràcter irreversible en el sistema nerviós central.
  • augment de la melsa i del fetge.
    • La rapidesa en la detecció de la infecció durant la gestació, pot engegar a temps els mecanismes per al seu tractament. És recomanable realitzar serologies als moixos que conviuen amb dones embarassades per a conèixer si porten el paràsit. Amb hàbits d'higiene correctes pot conviure perfectament amb l'animal.
    Hidatidosis:   Abrir / Cerrar
    Malaltia causada per un helmint: Echinococcus granulosus. Pel seu impacte sanitari, social i econòmic, especialment en determinades àrees geogràfiques, està inclosa en el grup de les malalties de declaració obligatòria per les autoritats de sanitat animal. El hoste definitiu és el ca, mentre que els hostes intermedis són els ungulats domèstics, els ungulats silvestres i l'home. La hidatidosis als animals és generalment asimptomàtica amb símptomes inespecífics. No obstant al home produeix el quist hidatídic, que sol localitzar-se en el fetge i en el pulmó i que suposa un important problema de salut. Les fonts de contagi són principalment els cans infestats, encara que es pot sofrir aquest quist per ingerir verdures o beure aigua contaminada pels ous del paràsit. L'execució d'un programa sanitari i de prevenció ha d'estar basat fonamentalment en:
  • Prevenció de la infecció dels gossos mitjançant el control veterinari de les vísceres en els escorxadors.
  • No alimentar als cans amb carn crua.
  • Aplicar un bon tractament de desparasitació i complir estrictament el calendari de vacunació del cadell.
  • Educació sanitària: hàbits higiènics després d'haver estat en contacte amb gossos, sòls, etc.
  • Netejar i desinfectar fruites i verdures fresques i consumir aigua potable.
    •
    Triquinelosis:   Abrir / Cerrar

    La triquinelosis (també anomenada triquinosis o triquiniasis) és una malaltia parasitària causada per un nematod del gènere Trichinella. El contagi es produeix per la ingestió de carn crua o poc cuinada, infestada de larves d'aquest paràsit enquistades en cèl•lules musculars. Malaltia és molt freqüent en carnívors silvestres i senglars, i en el passat també en el porc domèstic i l'home, però la seva prevalença ha disminuït molt gràcies al control veterinari i per l'aplicació de la congelació immediata de les carns fresques. Quan s'ingereix carn d'un animal infestat, les larves de Trichinella envaïxen els teixits musculars, incloent el cor i el diafragma ,formant quists, i també poden afectar també als pulmons i el cervell. Generalment la triquinosis és asimptomàtica i la infecció es resol per si sola. Les infeccions més severes poden ser més difícils de tractar, especialment si existeix afectació dels pulmons, del cor i/o del cervell. Prevenció:
  • Les carns de porc i d'animals salvatges han de cuinar-se completament.
  • Evitar que els porcs mengin vísceres d'altres animals.
  • La congelació a -30 ºC de 3 a 4 setmanes elimina el paràsit.
  • Control veterinari en escorxadors i matances domiciliàries mitjançant l'anàlisi de triquina.
    •
    Grip Porcina:   Abrir / Cerrar
    La grip porcina (també coneguda com influença porcina o grip del porc) és una malaltia infecciosa causada per qualsevol virus pertanyent a la família Orthomyxoviridae. Encara que la grip porcina no afecta generalment a les persones, existeixen casos esporàdics d'infeccions en persones en contacte molt directe amb aus de corral i porcs, en el cas que els animals siguin portadors d'un cep capaç d'infectar a humans. El brot de grip A/ H1N1 DE 2009 en éssers humans no és provocat realment per un virus de grip porcina. La seva causa és un nou cep de virus de grip A/H1N1 que conté material genètic combinat d'un cep de virus de grip humana, un cep de grip aviaria, i dos ceps separades de virus de grip porcina.
    La OIE informa que aquest cep no ha estat aïllat directament del porc. El virus A/H1N1 es transmet amb molta facilitat entre els éssers humans: via aèrea, contacte estret entre mucoses, o per transmissió oro-fecal a causa de mans contaminades. En la majoria de casos els símptomes són lleus, similars als d'una grip normal, encara així és important mantenir hàbits higiènics, especialment després del contacte amb persones malaltes, i consultar amb els serveis sanitaris si apareixen símptomes.
    VIII. Els veterinaris i les zoonosis:   Abrir / Cerrar
    Els veterinaris són el factor determinant a la prevenció del contagi de els zoonosis. És l’ eina de lluita qui orienta, detecta i prevé i informa de dites malalties. És obligació per part de tots els veterinaris proporcionar una informació correcta i unitària de cara a eradicar, estancar y disminuir lo màxim possible la prevalència de aquestes malalties.

    ELS VETERINARIS SÓN LA CLAU DE LA PREVENCIÓ I DEL TRACTAMENT.





    Projecte de Zoonosis del COVIB


    I. Què és?   Abrir / Cerrar
    L'objectiu del projecte és la promoció i prevenció de la salut pública enfront de les zoonosis, mitjançant la integració plena dels veterinaris en exercici lliure en el sistema de salut i la creació d'un sistema de recollida i processat d'informació epidemiològica que permeti a les autoritats sanitàries el disseny de polítiques adequades destinades al monitoratge, prevenció i control d'aquestes malalties.

    Els veterinaris en exercici lliure són els professionals que treballen diàriament en el camp de les malalties animals, amb la característica afegida de la seva proximitat als ciutadans. Encara així en l'actualitat aquests professionals encara estan al marge dels circuits sanitaris convencionals.

    Aquest projecte permetrà la integració dels veterinaris en el sistema d'informació dels determinants de salut pública, obtenint diversos objectius:
    • La recollida d'informació directa, ràpida i eficaç, que al seu torn repercutirà a aconseguir una major eficàcia en la detecció de l'aparició d'aquestes malalties.
    • Facilitar la transmissió d'informació i pautes preventives directes a la població, que redundaran en una menor alarma social i en respostes més ràpides, més àgils i de major penetració social.
    • Una interacció multidisciplinar en el camp de les zoonosis.
    A més es crearà un sistema eficaç de recollida i gestió d'informació sobre aquestes malalties, que en l'actualitat no existeix en la nostra CCAA o no és operatiu.

    En resum, es tracta d'un projecte que aportarà grans beneficis a les administracions sanitàries, als professionals veterinaris i a la població en general.
    II. Qui ho porta a terme ?   Abrir / Cerrar
    El projecte de zoonosis és portat a terme per:
    • Un grup de treball format per 5 veterinaris/es especialistes en diferents espècies animals, dels que un d’ells n’és la coordinadora.
    • Una xarxa sentinella formada per veterinaris lliures representatius de tota la geografia de les Illes Balears, que col•laboren voluntàriament en el projecte i notifiquen periòdicament els nous casos de malalties zoonòtiques diagnosticats.
    • Un equip de suport tècnic i administratiu, encapçalat per una veterinària, encarregada de realitzar les funcions operatives de comunicació i coordinació amb els veterinaris, la recepció i emmagatzematge de la informació, la coordinació d'activitats formatives per als tècnics, l’elaboració de la documentació de suport, així com elaboració de la guia i mapa epidemiològic de les accions amb els veterinaris.

    III. Objectius del projecte.    Abrir / Cerrar Objetivos:
    • Creació d'una estructura permanent destinada a la vigilància, recollida d'informació i avaluació de riscos d'aquestes malalties.
    • Determinar un sistema de diagnòstic d'agents causals de zoonosis.
    • Creació per part del COVIB d'un grup de treball de referència, responsable de determinar la situació de partida de les zoonosis en la CAIB, mitjançant l'anàlisi i processat de la informació, amb representació de la DG de Salut Pública i Participació, que una vegada finalitzat el projecte pugui quedar com embrió d'una comissió permanent d'experts sobre zoonosis en la nostra comunitat autònoma.
    • Estandardització de la recollida sistemàtica d'informació veterinària sobre zoonosis en les Illes Balears, així com l'anàlisi de la informació recollida des del punt de vista del risc epidemiològic.
    • Proporcionar als professionals veterinaris i professionals sanitaris implicats en el tema, la formació tècnica així com dels suports documentals adequats que els permetin realitzar activitats preventives, gestionar accions de control i informar a la població enfront de l'aparició d'aquestes malalties.

    Assessori's pel seu Veterinari: ell li dirà el que és millor per al seu animal i per a vostè.
    ARTÍCLES I PUBLICACIONS D'INTERES
    • - Informe situació mundial Grip A/H1N1 [Document]
    • - Vacunació de la Grip A a partir del 16 de Novembre [Document]
    Desitges participar com a veterinari col·laborador en aquest projecte?

    Si desitges participar com a veterinari col•laborador en aquest projecte únicament has de posar-te en contacte amb l’ àrea tècnica del COVIB a través de la nostra pàgina web, o telefonant directament al 971 713 044/49.
    Refineria Web, S.L - Diseño Web en Mallorca, Registro de Dominios, Alojamientos Web, E-marketing... Av. Comte Sallent, 2 Principal A i B - 07003 - Palma de Mallorca. Tel.: 971 71 30 49. Tel.: 971 71 30 44. Fax: 971 71 27 26. Email: informacion@covib.org