Col·legi Oficial de

Veterinaris de les

Illes Balears

Descripció

PONÈNCIES:

* Més enllà del gos: dirofilariosis com a amenaça per a la salut humana

Javier Murillas, cap de servei de Medicina Interna de l'Hospital Universitari Són Espases. Especialista en Medicina Interna, doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona. Professor associat de Patologia General i Malalties Infeccioses per la Universitat de les illes Balears.

CONTINGUT:

Introducció sobre l'espectre clínic de les dirofilarias en humans i descripció dels casos haguts en humans a Mallorca.

* Dirofilariosis una zoonosi en expansió infra diagnosticada

Alberto Montoya, Llicenciat i Doctor en Veterinària per la UCM i Doctor en Medicina per la ULPGC, amb múltiples especialitzacions en salut i benestar animal. Catedràtic de Medicina i Cirurgia Animal en la ULPGC des de 1994, ha dirigit el Departament de Patologia Animal i coordina el Programa de Doctorat en Biomedicina. Ha format a generacions de veterinaris, dirigint 27 tesis doctorals i participant en més de 290 cursos i seminaris internacionals. La seva producció científica supera els 220 articles indexats, 75 capítols de llibres i 580 comunicacions en congressos. Membre actiu de societats científiques internacionals, ha ocupat càrrecs de rellevància en AVEPA, ESDA i altres associacions. Reconegut amb nombrosos premis nacionals i internacionals, destaca per la seva excel·lència docent, el seu impacte investigador i la seva contribució a l'avanç de la medicina veterinària.

CONTINGUT:

La Dirofilariosis

1.1. Definició i agents causals (D. immitis, D. repens)

1.2. Transmissió vectorial i paper dels mosquits

1.3. Importància com a zoonosi

Manifestacions Clíniques en Humans

2.1. Infeccions asimptomàtiques i simptomàtiques

2.2. Dirofilariosis pulmonar (D. immitis)

2.3. Localitzacions extrapulmonares (subcutània, ocular, cardíaca, etc.)

2.4. Característiques de la dirofilariosis subcutània/ocular (D. repens)

Diagnòstic

3.1. Descobriment de nòduls subcutanis i oculars

3.2. Diagnòstic diferencial amb tumors malignes i altres patologies

3.3. Tècniques invasives (toracotomia, biòpsia, punció)

3.4. Limitacions i riscos diagnòstics

Resposta Immunològica

4.1. Diferències entre individus amb i sense nòduls

4.2. Paper d'anticossos (IgG, IgE)

4.3. Influència de bacteris endosimbiontes Wolbachia

4.4. Relació entre inflamació i síntesi d'anticossos

Relació entre Dirofilariosis i Malalties Atòpiques

5.1. Estudis en Gran Canària: gossos positius i tutors al·lèrgics

5.2. Prevalença de IgG i IgE específiques en humans exposats

5.3. Estudis en poblacions atòpiques (rinitis, asma)

5.4. Comparació amb altres parasitosis (ex. Toxocara canis)

Conclusions i Perspectives Futures

6.1. Associació entre prevalença canina i casos humans

6.2. Contacte amb D. immitis com a possible factor de risc al·lèrgic

6.3. Necessitat de recerques addicionals