Després de sis anys formant part de la Junta de Govern, assumeixes la presidència del COVIB. Com afrontes aquest moment, tant des del punt de vista personal com professional?
Assumeixo la presidència amb una enorme il·lusió, però també amb un profund sentit del compromís i de la responsabilitat de saber que represento a la totalitat del col·lectiu veterinari d'aquesta comunitat autònoma. Han estat sis anys intensos formant part de la Junta de Govern, durant els quals he tingut l'oportunitat de conèixer des de dins el funcionament del Col·legi, els reptes als quals s'enfronta la nostra professió i, sobretot, les preocupacions reals dels veterinaris de les Illes Balears.
He tingut la sort de treballar al costat de Ramon García i d'un equip extraordinari, dels qui he après moltíssim, tant des del punt de vista professional com personal. Aquest aprenentatge em permet afrontar aquesta nova etapa amb més confiança.
Assumeixo la presidència amb la voluntat de donar continuïtat al treball realitzat durant aquests anys, però també d'impulsar noves iniciatives que acostin encara més el Col·legi als col·legiats així queda resumit en el lema de la nova junta: experiència per protegir, impuls per avançar. Vivim un moment especialment complex per a la professió, marcat per importants canvis normatius, nous reptes sanitaris i una societat que cada vegada exigeix més dels veterinaris. Tot això requereix un Col·legi fort, pròxim, útil i amb capacitat d'interlocució.
Prens el relleu de Ramon García després de vint-i-quatre anys al capdavant del Col·legi. Què destacaries de la seva etapa i quins aspectes d'aquest llegat t'agradaria preservar?
Durant l'etapa de Ramon García destacaria, en primer lloc, la visió que va tenir per a modernitzar l'estructura del Col·legi. Va saber configurar un equip de gestió adaptat a les necessitats actuals, incorporant, al personal administratiu del col·legi, una tècnica veterinària i una responsable de formació i comunicació. Amb això va aconseguir completar un organigrama modern i eficient, especialment adequat per a la singularitat d'un col·legi uniprovincial com el nostre, que ha de donar resposta a les necessitats de professionals distribuïts en diverses illes.
També mereix un esment especial l'impuls decidit a la digitalització del Col·legi, la consolidació de la gestió del Registre d'Identificació d'Animals i l'obtenció de la certificació de l'Esquema Nacional de Seguretat, una fita que reflecteix el compromís de la institució amb la qualitat, la seguretat i la modernització dels seus serveis.
Sens dubte, l'adquisició de la nova seu col·legial va ser un altre dels grans encerts del seu mandat, ja que dota al Col·legi d'unes instal·lacions concordes amb les necessitats presents i futures de la professió.
Però, més enllà de tots aquests assoliments, si hi ha alguna cosa que destacaria de Ramon és la seva manera d'exercir el lideratge. Sempre ha demostrat una extraordinària capacitat per a analitzar les situacions amb lucidesa, actuar amb un profund sentit comú i prendre decisions amb prudència, rigor i responsabilitat. Aquest és, probablement, el llegat més valuós que deixa i l'exemple que m'agradaria seguir en aquesta nova etapa al capdavant del Col·legi.
Durant els últims anys has estat una de les cares més visibles del COVIB, especialment en tot el relacionat amb el medicament veterinari. Què t'ha impulsat a fer un pas al capdavant i presentar la teva candidatura a la presidència?
El que m'impulsa a fer el pas al capdavant és continuar lluitant per les necessitats i reivindicacions del col·lectiu en la mateixa línia de coherència i responsabilitat que l'ha estat fent l'anterior president, és la meva prioritat continuar exercint la interlocució amb les administracions des del respecte i des d'una posició ferma i de convicció que cal canviar i modificar qualsevol aspectes que requereixin per a aconseguir un reconeixement real de la professió davant la societat, l'administració i, per descomptat, en la legislació. Vull fer-ho mantenint la credibilitat davant les institucions, perquè la veterinària viu una crisi evident, com s'ha reflectit en les manifestacions dels últims anys i en l'abandó de la professió per part de massa companys tant en el sector primari com en la clínica. Els professionals que porten anys treballant abandonen i els joves que s'incorporen al mercat laboral ho fan en condicions de precarietat laboral alarmants sense reconeixement concorde a la seva formació i aportació, la qual cosa els porta o a canviar de professió o a optar per oposicions.
Aquests temes són els que més em preocupen i m'han portat a fer un pas al capdavant.
La professió veterinària afronta actualment importants reptes, com la regulació del medicament veterinari, el desenvolupament del concepte One Health, la salut pública, el sector primari o la transformació digital. Quines seran les principals prioritats de la nova Junta de Govern durant els pròxims anys?
Les principals prioritats d'aquesta Junta de Govern seran continuar amb la modernització i digitalització del Col·legi, reforçar el reconeixement de la professió veterinària i acostar la institució a tots els col·legiats.
La transformació digital continuarà sent un dels nostres eixos de treball, perquè entenem que un Col·legi modern ha d'oferir serveis més àgils i eficients. En aquesta línia, ja hem iniciat actuacions com la digitalització dels arxius que teníem desats en paper del sistema d'identificació animal. Aquesta millora no sols optimitza la gestió, sinó que també ens ha permès alliberar espai per a crear una segona sala de formació més petita i versàtil. La següent fase se centrarà en reduir l'ús del paper, introduint sistemes electrònics, però mantenint un període de transició amb signatura en paper, perquè els col·legiats s'adaptin a poc a poc. Així, en un futur pròxim, tots els tràmits del col·legi es realitzaran a través de programes de gestió digital.
Així mateix, hem transformat l'antiga biblioteca en un espai de cotreball que qualsevol col·legiat podrà utilitzar, prèvia reserva, i es podrà utilitzar durant l'horari d'oficina. Volem que el Col·legi sigui un lloc viu, útil i pròxim, on els veterinaris trobin no sols serveis administratius, sinó també un espai per a treballar, reunir-se i compartir coneixement.
Finalment, volem obrir encara més el Col·legi als seus col·legiats i fomentar la seva participació activa. Un exemple d'això és la creació de COVIB Joves, pensat perquè els nous col·legiats s'integrin des de l'inici en la vida col·legial, puguin aportar les seves idees, expressar les seves necessitats i participar en els projectes de la institució. El nostre objectiu és enfortir el sentiment de pertinença i aconseguir que cada veterinari senti el Col·legi com una institució pròxima, útil i veritablement representativa de la professió.
La teva trajectòria professional abasta la clínica de petits animals, la sanitat animal, la producció ramadera i la seguretat alimentària. Creus que aquesta visió transversal influirà en la teva manera d'entendre la presidència del Col·legi?
Sens dubte. Al llarg de la meva trajectòria professional he tingut l'oportunitat d'exercir en àmbits molt diversos de la veterinària. He desenvolupat la major part de la meva carrera en la clínica de petits animals, on continuo exercint en l'actualitat, però també he treballat en sanitat animal, producció ramadera i seguretat alimentària. Aquesta experiència m'ha proporcionat una visió global de la professió i m'ha permès conèixer de primera mà les diferents realitats, necessitats i desafiaments que afronten els veterinaris en cadascun d'aquests sectors.
Estic convençuda que aquesta visió transversal serà una de les principals aportacions que puc oferir a la presidència del Col·legi. Però, a més, tinc la sort de comptar amb una Junta de Govern formada per professionals de gran prestigi, cadascun amb una àmplia experiència en àmbits molt específics de la veterinària. La combinació d'una visió global de la professió amb el coneixement especialitzat que aporta cada membre de la Junta ens permetrà formar un equip sòlid, cohesionat i capaç de comprendre la realitat de tots els sectors, defensant els seus interessos.
El COVIB ha experimentat una profunda transformació durant les últimes dues dècades. Consideres que ara és el moment de consolidar aquest model o també d'obrir noves línies de treball per a adaptar-se a una professió que evoluciona a gran velocitat?
Crec que totes dues coses són necessàries. El Col·legi ha experimentat una transformació molt important durant les últimes dues dècades i seria un error no reconèixer l'enorme treball realitzat. Avui comptem amb una institució més moderna, més professionalitzada, amb una estructura sòlida i una major capacitat d'interlocució amb les administracions. Aquesta base és un actiu que hem de conservar i continuar enfortint.
Però la veterinària està evolucionant a un ritme extraordinari i el Col·legi ha d'evolucionar amb ella. Els reptes actuals són molt diferents als de fa vint anys: la creixent complexitat normativa, la digitalització, l'especialització, els canvis en el mercat laboral o la irrupció de nous models empresarials exigeixen noves respostes.
A això se suma un canvi molt profund en la pròpia societat. La sensibilitat cap als animals, especialment cap als animals de companyia, ha evolucionat de forma molt significativa en els últims anys. Avui existeix una major consciència sobre el benestar animal, i la responsabilitat que implica la tinença d'animals. Aquesta evolució social s'ha traduït també en nous marcs normatius, com la legislació sobre benestar animal o la regulació del medicament veterinari.
El repte del Col·legi és acompanyar aquesta transformació, ajudant els veterinaris a adaptar-se a aquests canvis, defensant al mateix temps que les normes siguin tècnicament rigoroses, proporcionades i compatibles amb la realitat de l'exercici professional. Hem de ser capaços de modernitzar la institució al mateix ritme que evoluciona la professió i la societat.
Per això, el nostre objectiu no és canviar el rumb del Col·legi, sinó construir sobre el que ja funciona per a adaptar-lo a les necessitats presents i futures de la professió. Volem continuar impulsant la transformació digital, reforçar la formació continuada, afavorir una major participació dels col·legiats i consolidar al COVIB com un interlocutor cada vegada més influent davant les administracions i la societat.
En definitiva, no es tracta de triar entre consolidar o innovar. Es tracta de consolidar tot allò que ha demostrat ser útil i, al mateix temps, obrir noves línies de treball que permetin que el Col·legi continuï sent una institució moderna, pròxima i preparada per a representar a una professió que evoluciona al mateix ritme que el fa la societat.
Si dins de quatre anys haguessis de resumir la teva presidència en una sola idea, què t'agradaria que diguessin els col·legiats sobre la Junta de Govern que avui inicia el seu mandat?
M'agradaria que els col·legiats diguessin que aquesta junta ho ha fet bé, que s'han sentit identificats, que hem sabut plasmar les seves necessitats, entendre-les i treballar per a intentar resoldre-les o almenys millorar la seva situació. Vull que sentin que formen part d'una institució, que el col·legi és seu, i que s'enforteixi l'orgull col·lectiu, la voluntat de permanència i el sentit de pertinença al col·legi.
Canviem de tema i parlem ara sobre la postura que has defensat respecte al RD 666/2023 i tot el que s'ha generat arran de la seva entrada en vigor, quin diries que és el principal canvi que ha viscut la professió veterinària en relació amb el medicament veterinari?
Sens dubte, el principal canvi ha estat la transformació de la forma en què els veterinaris gestionem i justifiquem l'ús del medicament veterinari. La professió sempre ha estat compromesa amb l'ús responsable dels medicaments i amb la lluita contra les resistències antimicrobianes, però l'entrada en vigor del RD 666/2023 ha suposat un increment molt important de les obligacions administratives i de traçabilitat associades a la prescripció. Aquests anys han obligat els veterinaris a adaptar-se a nous procediments, sistemes de registre i control, modificant la pràctica diària. No obstant això, durant aquests tres anys també hem viscut una evolució en l'actitud de les administracions: hem passat d'una oposició frontal a qualsevol canvi, a un escenari en el qual es comença a asseure i escoltar els veterinaris. S'ha reconegut la necessitat de canviar aspectes de la norma i flexibilitzar-los. I vull deixar clar que els veterinaris estem totalment d'acord amb un control i una traçabilitat del medicament, però sempre de manera coherent i racional, en línia amb el reglament europeu. Espanya és un país molt més normatiu, i hem hagut de justificar molts més aspectes dels que realment exigeix el reglament, afegint camps repetitius o absurds, que dificulten enormement la nostra pràctica diària. Per això, insistim que la traçabilitat i el control siguin perfectes, però alineats amb la normativa europea, evitant aquesta càrrega extra innecessària que resta agilitat a la nostra labor clínica. Aquest equilibri és fonamental per a poder exercir amb responsabilitat, però sense perdre eficàcia en el dia a dia.
Durant la jornada es va parlar de modificacions i actualitzacions normatives. Quins aspectes concrets han canviat o s'han flexibilitzat respecte a la situació inicial?
Des del 2023 la medicina veterinària ha aconseguit un lleuger respir a tantes restriccions normatives. En aquells dies no es contemplava fer receptes a animals sense identificar, això afectava a pràcticament tots els gats de colònia. Tampoc es contemplava prescriure un antibiòtic de categoria B sense el seu previ antibiograma, o una cessió més àmplia del medicament. No ha estat fins al 2025, moment a partir del qual hem començat a apreciar petits canvis significatius que posaven solució a les dificultats detectades per la nostra professió. Les condicions que ens permetien cedir el medicament en la Llei 7/2025 del 28 de juliol, s'han vist lleugerament millorades. Amb això, s'està donant resposta al problema presentat davant el desproveïment real dels medicaments veterinaris en les oficines de farmàcia, i al sofriment prolongat de l'animal davant l'espera de la dispensació dels medicaments prescrits. D'altra banda, el Reial Decret 767/2025, de 2 de setembre, va modificar la dispensació de medicaments veterinaris, ampliant els supòsits en els quals determinats medicaments poden ser dispensats directament als propietaris per part de les farmàcies després d'una prescripció veterinària. Entre ells es troben alguns medicaments immunològics, sèrums, determinades hormones i vitamines. Totes aquestes modificacions demostren que moltes de les dificultats detectades per la professió eren reals i que era necessari adaptar la normativa a la pràctica clínica diària. Si bé encara queden molts aspectes per millorar.
En els últims mesos sembla haver-se obert una via de diàleg més fluida entre la professió veterinària i les institucions. Està donant fruits aquest treball tècnic i jurídic desenvolupat per col·legis i organitzacions veterinàries? En quin punt ens trobem?
Efectivament, en els últims mesos hem vist una obertura de diàleg més fluida entre la professió veterinària i les institucions. Els col·legis i les organitzacions veterinàries hem treballat intensament en propostes tècniques i jurídiques. No obstant això, esperàvem resposta a diversos punts, perquè els canvis proposats ens semblaven insuficients, i havíem plantejat noves reivindicacions per a juny. Lamentablement, sembla ser, segons l'opinió del Consell General, que no hi haurà resposta ni modificació fins al canvi de la legislatura. És important subratllar que continuem reivindicant i pressionant perquè se'ns escolti, i no esperarem a aquest canvi de legislatura. Continuarem insistint i pressionant a través del Consell perquè modifiqui la normativa en benefici del col·lectiu veterinari.
A l'inici del RD 666/2023, el Col·legi va defensar que la normativa era necessària i donem suport a la seva posada en marxa, perquè creiem que és fonamental tenir unes normes de maneig del medicament: des de donar d'alta la farmaciola, la traçabilitat, les històries clíniques o l'eliminació correcta de residus entre altres. No obstant això, el Col·legi no podia donar suport a les informacions falses i inexactes que circulaven, ni discursos alarmistes. Des del principi, advertim que la càrrega burocràtica era excessiva i innecessària en alguns aspectes, però sempre hem estat rigorosos en les paraules, perquè és clau mantenir la nostra credibilitat. No podem dir que no es pot treballar; sí que es pot, però aquesta justificació contínua de cada acció converteix un model ordinari en excepcional, la qual cosa és insostenible. Per això, continuem creient en la necessitat d'una normativa adequada al maneig del medicament que faciliti i no dificulti el dia a dia en la clínica veterinària, però sempre sent exquisits en les nostres afirmacions i mantenint oberta la via del diàleg amb les institucions. Respecte al Presvet, sempre hem defensat que no és necessari pujar tots els antimicrobians, ja que els de veterinària es poden trobar per altres plataformes, com Esuavet. Només defensem la pujada al MAPA dels antibiòtics d'humana que prescrivim, que segons dades recopilades de l'any passat són un 14%.
Més enllà de la normativa, els veterinaris clínics segueixen preocupats per la dificultat en el proveïment del medicament veterinari. Encara que les farmàcies han anat augmentant la disponibilitat, no asseguren un accés universal i des del primer moment. Apostem per un model en el qual, tant les farmàcies, com els centres minoristes de venda de medicaments veterinaris i els propis veterinaris, puguem proveir als nostres clients, facilitant així que tinguin el medicament de manera immediata i des del primer moment. A més, assenyalen que la majoria dels formats d'aquests medicaments estan en envasos clínics, per la qual cosa s'hauria de permetre la seva dispensació amb models que facilitin ajustar una dispensació molt més ajustada, existeix el concepte de dispensació fraccionada però aquest registre està en molt pocs medicaments, evitaríem així excedents que contribueixen a l'automedicació, a l'impacte mediambiental i a les resistències antimicrobianes o antiparasitàries. Critiquem també la rigidesa en la cadena de prescripció, doncs, en obligar a usar antibiòtics sol registrats per a espècies específiques, es limita l'eficàcia en el control de la resistència. Per això, advoquem per flexibilitzar la cadena de prescripció, permetent l'ús d'antibiòtics d'ús humà abans que els de veterinària en uns certs casos com la utilització d'un antibiòtic de classe D d'humana abans d'un de classe B en veterinària. Finalment, també s'hauria de permetre treballar amb fórmules magistrals, ja que no hi ha medicaments registrats per a tants pesos i espècies, un problema que sofreixen especialment els veterinaris que treballen amb animals exòtics.